Orígens estilístics | Funk, disco, soul, R&B, dub, toasting, performance poetry, scat i blues parlat |
---|---|
Orígens culturals | Griots, Àfrica |
Instruments típics | Tocadiscs, sintetitzador, veu, caixa de ritmes, sampler, beatboxing |
Popularitat al Mainstream | Molt alta arreu del món d'ençà dels anys 1980s. |
Formes derivades | Gangsta rap - Hip-hop soul |
Creació | dècada del 1970 |
Part de | subcultura |
El hip-hop és un moviment artístic, cultural, urbà, juvenil i transgressor que va néixer a principi de la dècada del 1970 entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del barri sud del Bronx, de Nova York.[1]
La concepció clàssica del hip-hop se centra en l'existència de quatre aspectes o "pilars" fonamentals de la cultura: El MCing (o rapping), el DJing (o turntablism), el breakdancing (o b-boying) i el graffiti. La intersecció d’aquests quatre elements va generar una gran revolució cultural que es va estendre a les comunitats urbanes i suburbanes de tot el món. La influència global de la cultura del hip-hop ha donat peu al beatboxing, l'activisme polític, la tecnologia, l’art, l’entreteniment, els mitjans de comunicació, el disseny de roba o el de complements.[1]
Es tracta d'un moviment intercultural i multiracial que rep una gran influència, sobretot, de les comunitats jamaicanes, porto-riquenyes i afroamericanes que conviuen en els barris marginals novajorquins, i sorgeix com a reacció a l'estigmatització que sofreixen els joves d'aquests barris. El llenguatge del hip-hop, des dels seus inicis, ha pretès reflectir la realitat social dels que l'utilitzen, la vida del carrer, i per aquesta raó la seva expansió a altres països s'ha produït de forma imparable, absorbint les característiques culturals dels llocs on s'implanta.[2]